desmuntatges improcedents

Vagi per endavant que per alguns de nosaltres la practica artística és una necessitat, una manera de proposar qüestions, reflexions, d’encarar la realitat cercant-hi múltiples facetes, reflexos de veritat, lligams no evidents, en una paraula, d’enriquir la vida, al marge de la manera que tinguem de guanyar-nos-la . És una manera de viure, i no importa si és compartida o entesa, és així, i que aquesta pràctica acabi en un objecte físic o no, tampoc és important. Si alguna característica fixa té és la llibertat.

Una vegada clar el meu posicionament començaré a desgranar mirades i propostes durant tot aquest any 2013, reflexions que podreu anar veient navegant pel bloc.